Una sola manera
de Mishima
La nina es desperta pel so del silenci de l'instant recent passat
Cor ple, món buit, firmaments com brases extingint-se
I l'angoixa de quan no en sentim els crits
I l'angoixa de quan no en sentim els crits
A vegades, quan hi penses, descobreix ella mateixa sospirant per ser el forat
Podria ser el què falta, o allò que sortia
O la ceguesa d'aquells que fan el sord als crits
O la ceguesa d'aquells que fan el sord als crits
La mateixa mort immensa d'una llunyana nit d'estiu
La mateixa mort immensa d'una joguina al fons d'un riu
Sovint sense adonar-se'n bat les ales i al voltant li creixen mil milions de flors
Fràgils i orgulloses, l'eternitat és als colors
I la força amb aquells que fan cançons dels crits
I la força amb aquells que dels crits fan cançons
I la mateixa llum intensa d'una llunyana nit d'estiu
I la mateixa llum intensa de la nina quan somriu
La mateixa llum intensa
De la nina quan somriu
Más canciones de Mishima
-
El paradís
L'ànsia que cura
-
Menteix la primavera
Ara i res
-
Mentre floreixen les flors
L'ànsia que cura
-
S'haurà de fer de nit
Ara i res
-
Qui més estima
Ara i res
-
No hi ha banda
Ara i res
-
Posa’m més gin, David!
Ara i res
-
Jimi
Ara i res
-
L’or
Ara i res
-
Tot són preguntes
Ara i res
-
El tobogan
Ara i res
-
Hasta que lo miras
Ara i res
-
Tornaràs a tremolar
Ordre i aventura
